domingo, 8 de diciembre de 2013

"Musica"

Música medieval

La música medieval és la música europea escrita durant l'edat mitjana. Aquesta era comença amb la caiguda de l'imperi Romà, (amb la deposició l'any 476 de l'últim emperador de l'Imperi Romà d'occident) i acaba aproximadament a mitjans del segle XV. A nivell musical establir el final de l'era medieval i el començament del Renaixement és indubtablement arbitrari, però s'acostuma a posar la frontera al voltant de l'any 1400.

Els instruments

Els principals instruments baixos:
L'arpa
Les flautes
El llaüt
L'orgue portatiu
El rebec
El saltiri
La viola de roda


Els principals instruments alts:
La cornamusa
Les flautes de tessitura més aguda
El sacabutx
La xeremia

El tambor, la pandereta i altres instruments de percussió



ALGÚN COMPOSITOR DE MÚSICA

Ludwig van Beethoven


Beethoven va aconseguir fer transcendir la música del Romanticisme, motivant-ne la influència en una diversitat d'obres musicals al llarg del segle XIX.

ALGÚNA OBRA
Eroica (Heroica, en español)

VIDEO DE OPERA DE BETHOVEN

(Beethoven.. Sinfonía Nº9 re-orquestada per Mahler)
http://www.youtube.com/watch?v=ubpKKli_LBQ

El Romànic

L'art romànic es desenvolupa a l'Europa Occidental del segle X al XIII, després de la descomposició de l'Imperi Carolingi.
A part de les influències clarament romanes i de les noves tendències aparegudes a la Llombardia que havien anat experimentant amb noves formes i estructures inspirats amb els edificis que restaven, també hi ha una clara assimilació de modalitats orientals.
El nou estil s'estengué ràpidament per totes les cultures europees mediterrànies, travessant els Alps cap als països del Rin i endinsant-se per tota la península ibèrica.

Escultura Romànica

L’escultura romànica s'insereix, en general, dins de les metes artístiques del moviment de l'art romànic, inclosa la comunicació entre l'església catòlica i els fidels, el que és el regne de Déu a la terra, el temple. Així, l'escultura va tenir una estreta relació amb l'arquitectura, inserint-se en el seu lloc com un element complementari, i es va dedicar principalment a l'ensenyament de les escenes bíbliques amb relleus de pedra que fossin comprensibles per als creients laics. Aquesta activitat es va desenvolupar entre el segle XI i, en correspondència amb les diferents parts d'Europa, el segle XII o la primera meitat del XIII.





















Sant Adrià de Besòs

L'origen de la població és l'església parroquial de Sant Adrià, esmentada ja, l'any 1012. En els seus orígens el municipi només era un conjunt de molins prop del riu Besòs, i tota la seva activitat es resumia en la residència dels bisbes o notables de l'Església en el temps de la pesta a Barcelona.
Als segles següents Sant Adrià va ser cremat i destruït per musulmans en 1114[cal citació] i 1564[2] i pels francesos el 1697.[cal citació] Això i les continues riuades van propiciar una despoblació gairebé total. No obstant això, al segle XVIII gràcies a la més estable situació política, es van anar creant tot un seguit de masies, sobretot una expansió molt important de l'agricultura en la zona.
















Esglésies de Sant Pere de Terrassa

Les esglésies de Sant Pere de Terrassa són conjunt monumental format per les esglésies romàniques de Sant Pere, Sant Miquel i Santa Maria, situades a la confluència dels torrents de Vallparadís i Montner, a l'antic nucli visigòtic d'Ègara, origen del poble de Sant Pere, avui barri de Terrassa.
Són el conjunt artístic més important de la ciutat i una de les joies de l'art romànic català i recentment han estat objecte d'una important reordenació museogràfica, inaugurada l'octubre del 2009.














Iglesia de Sant Baldiri


Iglesia de San Baudilio (Sant Baldiri en catalán) ubicada en el casco antiguo de San Baudilio de Llobregat (Barcelona), al lado del río Llobregat.
El actual edificio de la iglesia es un edificio de estilo barroco construido entre los años 1725 y 1752; obra costeada en su totalidad por el párroco Mosén Francisco Alberti. Se erigió sobre una antigua iglesia románica, de la que en la actualidad todavía se conservan algunos restos. Según parece, la iglesia románica de San Baudilio se había edificado en el s. XI o XII, aunque la existencia de una parroquia de Sant Baldiri se documenta ya en el s. X.
Desde la plaza de la iglesia se puede ver una panorámica de todo el delta del Llobregat y de Barcelona sur. Esta iglesia es también conocida como la catedral del Bajo Llobregat.

















Església de Sant Jaume (Barcelona)

L'església de Sant Jaume de Barcelona és una seu parroquial de Barcelona, situada al carrer de Ferran, número 28, de Barcelona. Ocupa l'església de l'antic convent de la Trinitat, que havia estat exclaustrada el 1835. L'església actual era la del convent dels Trinitaris, antiga església de la Trinitat, del segle XIV. L'església de Sant Jaume estava a prop, a la Plaça de Sant Jaume, des dels temps de l'arribada del cristianisme a Barcelona. Quan aquesta església va ser enderrocada el 1823, va traslladar-se la titularitat i la parròquia a l'edifici de la Trinitat, on encara és avui.



















La Catedral de la Santa Creu i Santa Eulàlia


és la catedral gòtica de Barcelona, seu de l'arquebisbat de Barcelona. La catedral es va construir durant els segles XIII al XV al mateix lloc on hi havia hagut una catedral romànica, i encara abans una de paleocristiana. La façana d'estil neogòtic, no obstant això, és molt més moderna (segle XIX). L'edifici és Bé d'Interès Cultural i, des del 2 de novembre de 1929, Monument Històric Artístic Nacional.


















Arquitectura Romànica

L'arquitectura romànica és l'estil de construcció desenvolupat a l'Europa cristiana propi de l'art romànic. Majoritàriament s'accepta que es desenvolupà durant els segles XI i XII, malgrat que es troben exemples del segle X i que l'ús de l'estil subsisteix durant el XIII i que alguns autors han datat el seu inici en el segle VIII incloent-hi les construccions preromàniques. Artísticament, és normal dividir el període medieval en preromànic fins el segle X, durant l'alta edat mitjana, romànic durant la primera meitat de la baixa edat mitjana i gòtic el posterior.

Nau central de l'església, consagrada l'any 1022. Sant Pere de Rodes, (Alt Empordà).




EL CHICO- CHARLES CHAPLIN

1- FICHA TÉCNICA


Títol (anglès i castellà)
Director: Charles Chaplin
Guionista: Charles Chaplin
Productor: Charles Chaplin
Director de fotografia: Rollie Totheroh
Intèrprets: Jackie Coogan, Edna Purviance, Albert Austin, Charles Chaplin
Beulah Bains, Carl Miller, Henry Bergman, Kitty Bradbury, Nellie Bly Baker, F. Blinn
Durada: 51 minuts
País: ESTATS unitats


3-PUNT D'INTERÉS



en la forma de vestir el seu fill sempre gestionat, fingint que és un important anar amb roba elegant i portar un barret trencat.



els problemes discutits en aquest film és que una mare no pot cuidar el seu fill i decideix deixar-lo en un cotxe que està davant una casa de gent rica i el problema és que deixant-lo al cotxe dos homes robar un cotxe i va passar a una parada de moment en algun lloc i va sentir un soroll al cotxe i espantats treure pistoles i obrir la porta i va trobar un nen, i un dels homes recull i deixa-li sobre el terreny fins que dediqueu temps i charles troba i s'alimenta, cuidador, neta-li i el nen van tractar d'aconseguir diners.
Al final, és és i s'encarrega de la, fins que després d'una estona la mare aconsegueix recuperar-lo.

Avui aquests problemes continuarà.



Pot ser que una persona dreta perquè se senten sols i tenir cura d'un nadó els dóna una alegria en la seva vida.











4- La meva opinió

És antiga , pero no per aixó li treu emoció, entusiasme, èxit, diversió, drama i sentiment.
M'agrada't molt!

5-L'argument

el nen és abandonat per la seva mare en un cotxe i el cotxe és robat per dos homes una estona és sortir al carrer i trobar per charles, amb el temps el nen creix i es cuida, alimentats. Es guanyen la vida quan el nen recull pedres i tirar-los a les finestres d'algunes cases, en el moment de chaplin apareix i aconsegueix aconseguir diners, però apareix una policia i ha de fugir.

Amb el temps la mare del nen es converteix en una estrella i triomfs.

llavors diu el nen a charles chaplin que està malament i decideix avisar a un metge, el metge arriba i li demana si és teu o qui és la seva mare i charles ensenya la nota que hem trobat i el metge és i després d'una estona ve a l'orfenat amb cotxe i dos homes que volen portar l'infant i charles no permetrà i s'involucra amb ells i fuig a través del terrat fins a salta per sobre del cotxe i arrossegat fins cap o el director de l'orfenat i arriba a salvar l'infant, passar una bona estona charles chaplin és anar a un alberg i pagar dormir
i en aquest moment mira el propietari no es veuen i s'obre una finestra per a aquell nen fins que l'amo se n'adona i charles ha de pagar per tal que el nen es deixa i el propietari es veu el diari i veu que demanar una recompensa per l'infant i l'home se l'emporta a la policia i l'anomenat la mare i mare arriba i pren el nen amb el.

Charles passejades pel barri separat càsting falta nen intenta arribar a casa seva i es tanca i s'asseu a les escales i dorm fins que s'adona que està jugant i es desperta i va ser un oficial que les seleccions amunt i posar-lo en un cotxe fins que van arribar a una casa enorme i mossegar a la porta i deixa els nens corrent per abraçar-lo i donar una abraçada i vénen a la casa.















6-Els protagonistes



Charles Chaplin: ell és un home d'estatura normal, caminar d'una manera estranya, és esvelt

pàl lid cara, celles bastant espès, bigoti desbocat, negre de pèl curt, expressius ulls


Porta un barret rodó, un parell de sabates, una camisa i una jaqueta i una corbata trencada a la part superior.

Charlot: negreta, mocassins, pillo, responsable, manyós, astut, desenvolupat, tenaç, presumptament i seductora

El noi: afectuós, bondadós, entremaliat, fluida, intel·ligent


ACTIVITAT 5

el districte de chaplin: és un barri pobre, gent sense diners, cases antigues i sòl brut, la gent asseguda a la vorera, escales, cases abandonades i sense vidre.


sábado, 7 de diciembre de 2013

art a internet

El net.art, anomenat també internet art o art en xarxa, engloba un conjunt de pràctiques artístiques específiques d'internet que tenen les xarxes tecnològiques i/o socials com a espai de treball i alhora com a focus d'atenció. El terme va començar a ser utilitzat a mitjans dels anys noranta del segle XX per persones que experimentaven amb les possibilitats artístiques de les xarxes digitals.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Net.art

















https://www.google.es/search?q=arte+en+internet&rlz=1C1CHNY_esES560ES560&espv=210&es_sm=93&tbm=isch&tbo=u&source=univ&sa=X&ei=5LCjUpbrHcmk0QXqhIGQCQ&ved=0CEoQsAQ&biw=1024&bih=633

neo-pop

El neo-pop es un movimiento artístico que data de los ochenta del siglo XX. Al contrario de lo que se cree habitualmente, el neo-pop (o neo-popart) no es solo una versión actualizada del movimiento artístico pop-art que se dio en los años sesenta y setenta. Aunque las bases son muy parecidas en muchos casos, principalmente el uso de imágenes de la cultura popular y de los medios de comunicación de masas, lo cierto es que el neo-pop va mucho más allá. Debido a la disponibilidad de imágenes mediáticas desde el pop-art ha crecido exponencialmente, también lo ha hecho las maneras de usarlas.

http://es.wikipedia.org/wiki/Neo-pop








arte povera

El terme Arte Povera ("art pobre", en italià) fou creat el 1967 pel crític d'art i curador Germano Celant i s'empra per referir-se a un moviment d'artistes plàstics generalment provinents de Roma i del nord d'Itàlia de la segona meitat dels anys seixanta i dels setanta del segle vint. Les obres de l'Arte Povera solen ser instal·lacions espaials fetes de materials "pobres", és a dir, habituals i quotidians (terra, vidres trencats, fusta, fils, etc.) i també residus sense valor. Es caracteritzen també per la voluntat d'ocupar l'espai i d'exigir la interacció i participació amb el públic. Miren de provocar la reflexió entre l'objecte i la seva forma mitjançant la seva manipulació i no només l'observació.


http://ca.wikipedia.org/wiki/Arte_Povera




Venus of the rag”   (Arte Povera)












http://todovanguardias.blogspot.com.es/2012/01/arte-povera-y-pintura-materica.html


"El sillón" (P.Materica)


















http://todovanguardias.blogspot.com.es/2012/01/arte-povera-y-pintura-materica.html


"Mirada y Mano"














http://todovanguardias.blogspot.com.es/2012/01/arte-povera-y-pintura-materica.html

Escultura Iglú de piedra

















http://todovanguardias.blogspot.com.es/2012/01/arte-povera-y-pintura-materica.html

body art

El body art és un estil d'art, és a dir, una manera d'expressar emocions, sentiments, estats d'ànim, entre d'altres, el qual està fet amb o en el cos humà.
Algunes de les característiques pròpies del body art són que no té un creador, ja que va sorgir de manera espontània i que és un art que no es pot improvisar.
Va néixer entre els anys seixanta i setanta, sobretot a Estats Units i a Europa.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Body_art





















https://www.google.es/search?q=body+art&rlz=1C1CHNY_esES560ES560&espv=210&es_sm=93&source=lnms&tbm=isch&sa=X&ei=xpujUpHGIMec0AXI84GQCA&ved=0CAkQ_AUoAQ&biw=1024&bih=633





pop art



L'art pop va ser un important moviment artístic del segle XX que es caracteritza per l'exemple de les imátges
de la  cultura popular agafádes dels mitjans de comunicació, com anúncis publicitáris, comic , objectes culturals y del món del cine.El art pop, com la música pop, buscava utilitzar imatges populars en oposició ala elistista cultura existent a les Belles Arts, separant-les del seu context y aïllan-les o combinan-les amb altres, apart de  resaltar l'aspecte banal o kitch d'algún element cultural, a menud a través de l'us de la ironía.

(TRADUIT A MÁ)
http://es.wikipedia.org/wiki/Arte_cin%C3%A9tico




Roy Lichtenste



















http://alittleofpopart.blogspot.com.es/2011/11/caracteristicas-principales-y-tecnicas.html




Andy Warhol

















http://alittleofpopart.blogspot.com.es/2011/11/caracteristicas-principales-y-tecnicas.html



Andy Warhol




















Art cinètic

Moviment estètic amb bases en l'abstracció, que comença a desenvolupar-se després de la I Guerra Mundial, però que adquireix més força a partir dels anys cinquanta, quan s'investiga amb més precisió el factor cinètic de la visió en la creació plàstica.




Victor Vasarely. Zebres, 1950
















Marcel Duchamp. Rotoreliefs, 1935-65


















Marcel Duchamp. Barrina Demisphere























Bridget Riley. Arcà




















expressionisme abstracte

L'expressionisme abstracte és el primer dels grans moviments artístics de la postguerra, i va assenyalar el desplaçament del centre neuràlgic de l'art contemporani de París a Nova York. És considerat el primer moviment artístic, bàsicament pictòric, pròpiament estatunidenc.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Expressionisme_abstracte


De Kooning. Dona, 1950

















http://www.xtec.cat/~mmoron/L'ARTdelsegleXXal'ESCOLA/MovimentsArtistics/LesSegonesAvantguardes/Expressionisme-abstracte.htm



De Kooning. Dona I, 1950-52


















http://www.xtec.cat/~mmoron/L'ARTdelsegleXXal'ESCOLA/MovimentsArtistics/LesSegonesAvantguardes/Expressionisme-abstracte.htm




Adolf Gottlieb. Vermell a la nit, 1956














http://www.xtec.cat/~mmoron/L'ARTdelsegleXXal'ESCOLA/MovimentsArtistics/LesSegonesAvantguardes/Expressionisme-abstracte.htm



Arshile Gorky. L'aigua del molí florit, 1944


















http://www.xtec.cat/~mmoron/L'ARTdelsegleXXal'ESCOLA/MovimentsArtistics/LesSegonesAvantguardes/Expressionisme-abstracte.htm

Art-Brut

L' Art Brut és un terme encunyat en 1945 per Jean Dubuffet per a referir-se a l'art creat per gents alienes al món artístic sense una formació acadèmica. Dubuffet coemnçà a reunir una col·lecció d'aquesta classe d'obres i a divulgar-les per mitjà d'exposicions i de publicacions després de la segona guerra mundial per a llevar-li a les obres el rètol d'art de malalts mentals.


http://ca.wikipedia.org/wiki/Art_Brut

Eugene Von Bruenchenhein


























art-subrealista



Aquest moviment artístic, intel·lectual i cultural en general s'orienta al voltant de la persecució de l'alliberament de la ment, emfatitzant les facultats imaginatives i crítiques de l'inconscient i l'assoliment d'un estat diferent de, "més que" i més veritable que la realitat tangible i quotidiana: el "sur-real", per sobre de la realitat.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Surrealisme

Rene Magritte. El model vermell, 1947

















Rene Magritte. Els amants, 1927














Golconda Rene Magritte














el asesino amenazado Rene de Magritte

viernes, 6 de diciembre de 2013

Art-Déco

Art déco va ser un moviment de disseny popular a partir de 1920 fins a 1939, la influència del qual s'estén fins als anys 50 en alguns països, afectant les arts decoratives com ara l'arquitectura, disseny interior, i disseny gràfic i industrial, també a les arts visuals com ara la indumentària, pintura, gravat, escultura, i cinematografia.







miércoles, 4 de diciembre de 2013

ART-DADAISME


 DADAISME


Dadà era el nom d’un grup nascut a Zuric al voltant del poeta Tristan Tzara. Aquest moviment es va proposar de dur al terreny intel·lectual el desordre ja existent en l’àmbit social i polític de la Primera Guerra Mundial. Els dadaistes van atacar tots els fonaments de la societat occidental mitjançant l’absurd, l’atzar, el subconscient i l’humor. Dadà reivindicava la destrucció per la destrucció com una forma de crear confusió sense donar cap alternativa: “Dadà, no vol res, res, res, fa alguna cosa perquè el públic diga: no comprenem res, res, res. Els dadaistes no són res, res, res, i de segur que no arribaran a res, res, res.”
Aquesta voluntat d'anarquia i de demolició de l'ordre establert es va manifestar en fotomuntatges, collages al·lucinatoris, recitals de poemes "sonors", "fonètics" i de sorolls. Els dadaistes compartien un desig d'alliberament mental portat més enllà de la lògica, de la moral i del bon gust, que es va prolongar en el surrealisme.

http://literaturauniversaliescorbera.blogspot.com.es/2012/05/els-moviments-davantguarda-el-terme.html




Le vieux guitariste / El viejo Guitarrista

Pablo Picasso, 1903




















http://www.fotolog.com/all_the_art/27042089/#profile_start








a temptació de Sant Antoni/ La tentación de San Antonio


Salvador Dalí, 1946















http://www.fotolog.com/all_the_art/27042089/#profile_start




 The Burning of the Houses of Lords and Commons


Turner, 1835















http://www.fotolog.com/all_the_art/27042089/#profile_start





 Caféterasse bei Nacht/ Cafe Terrace at Night/Terrasse du café le soir, Place du forum, Arles /Terraza de café por la noche


Vicent Van Gogh, 1888



















http://www.fotolog.com/all_the_art/27042089/#profile_start