El Romànic

L'art romànic es desenvolupa a l'Europa Occidental del segle X al XIII, després de la descomposició de l'Imperi Carolingi.
A part de les influències clarament romanes i de les noves tendències aparegudes a la Llombardia que havien anat experimentant amb noves formes i estructures inspirats amb els edificis que restaven, també hi ha una clara assimilació de modalitats orientals.
El nou estil s'estengué ràpidament per totes les cultures europees mediterrànies, travessant els Alps cap als països del Rin i endinsant-se per tota la península ibèrica.

Escultura Romànica

L’escultura romànica s'insereix, en general, dins de les metes artístiques del moviment de l'art romànic, inclosa la comunicació entre l'església catòlica i els fidels, el que és el regne de Déu a la terra, el temple. Així, l'escultura va tenir una estreta relació amb l'arquitectura, inserint-se en el seu lloc com un element complementari, i es va dedicar principalment a l'ensenyament de les escenes bíbliques amb relleus de pedra que fossin comprensibles per als creients laics. Aquesta activitat es va desenvolupar entre el segle XI i, en correspondència amb les diferents parts d'Europa, el segle XII o la primera meitat del XIII.

Sant Adrià de Besòs

L'origen de la població és l'església parroquial de Sant Adrià, esmentada ja, l'any 1012. En els seus orígens el municipi només era un conjunt de molins prop del riu Besòs, i tota la seva activitat es resumia en la residència dels bisbes o notables de l'Església en el temps de la pesta a Barcelona.
Als segles següents Sant Adrià va ser cremat i destruït per musulmans en 1114[cal citació] i 1564[2] i pels francesos el 1697.[cal citació] Això i les continues riuades van propiciar una despoblació gairebé total. No obstant això, al segle XVIII gràcies a la més estable situació política, es van anar creant tot un seguit de masies, sobretot una expansió molt important de l'agricultura en la zona.

Esglésies de Sant Pere de Terrassa

Les esglésies de Sant Pere de Terrassa són conjunt monumental format per les esglésies romàniques de Sant Pere, Sant Miquel i Santa Maria, situades a la confluència dels torrents de Vallparadís i Montner, a l'antic nucli visigòtic d'Ègara, origen del poble de Sant Pere, avui barri de Terrassa.
Són el conjunt artístic més important de la ciutat i una de les joies de l'art romànic català i recentment han estat objecte d'una important reordenació museogràfica, inaugurada l'octubre del 2009.

Iglesia de Sant Baldiri


Iglesia de San Baudilio (Sant Baldiri en catalán) ubicada en el casco antiguo de San Baudilio de Llobregat (Barcelona), al lado del río Llobregat.
El actual edificio de la iglesia es un edificio de estilo barroco construido entre los años 1725 y 1752; obra costeada en su totalidad por el párroco Mosén Francisco Alberti. Se erigió sobre una antigua iglesia románica, de la que en la actualidad todavía se conservan algunos restos. Según parece, la iglesia románica de San Baudilio se había edificado en el s. XI o XII, aunque la existencia de una parroquia de Sant Baldiri se documenta ya en el s. X.
Desde la plaza de la iglesia se puede ver una panorámica de todo el delta del Llobregat y de Barcelona sur. Esta iglesia es también conocida como la catedral del Bajo Llobregat.

Església de Sant Jaume (Barcelona)

L'església de Sant Jaume de Barcelona és una seu parroquial de Barcelona, situada al carrer de Ferran, número 28, de Barcelona. Ocupa l'església de l'antic convent de la Trinitat, que havia estat exclaustrada el 1835. L'església actual era la del convent dels Trinitaris, antiga església de la Trinitat, del segle XIV. L'església de Sant Jaume estava a prop, a la Plaça de Sant Jaume, des dels temps de l'arribada del cristianisme a Barcelona. Quan aquesta església va ser enderrocada el 1823, va traslladar-se la titularitat i la parròquia a l'edifici de la Trinitat, on encara és avui.

La Catedral de la Santa Creu i Santa Eulàlia


és la catedral gòtica de Barcelona, seu de l'arquebisbat de Barcelona. La catedral es va construir durant els segles XIII al XV al mateix lloc on hi havia hagut una catedral romànica, i encara abans una de paleocristiana. La façana d'estil neogòtic, no obstant això, és molt més moderna (segle XIX). L'edifici és Bé d'Interès Cultural i, des del 2 de novembre de 1929, Monument Històric Artístic Nacional.

Arquitectura Romànica

L'arquitectura romànica és l'estil de construcció desenvolupat a l'Europa cristiana propi de l'art romànic. Majoritàriament s'accepta que es desenvolupà durant els segles XI i XII, malgrat que es troben exemples del segle X i que l'ús de l'estil subsisteix durant el XIII i que alguns autors han datat el seu inici en el segle VIII incloent-hi les construccions preromàniques. Artísticament, és normal dividir el període medieval en preromànic fins el segle X, durant l'alta edat mitjana, romànic durant la primera meitat de la baixa edat mitjana i gòtic el posterior.

Nau central de l'església, consagrada l'any 1022. Sant Pere de Rodes, (Alt Empordà).